Conferència: D’Orient a Occident. La Ruta de la Seda

La ruta de la seda, coneguda per ser la primera ruta mundial de la història, era una xarxa de rutes comercials entre Àsia i Europa que s’estenia per més de 8.000 km des de Chang’an (actualment Xi’an) a la Xina, Antioquia a Síria i Constantinoble (actualment Istanbul, Turquia), a les portes d’Europa. Deu el seu nom a la mercaderia més prestigiosa que hi circulava, la seda, la fabricació de la qual era un secret que només els xinesos coneixien, encara que els romans es van convertir en grans afeccionats després de conèixer el secret abans del començament de l’era cristiana mitjançant els parts: aquests van organitzar-ne llavors el comerç. Molts altres productes transitaven aquestes rutes: pedres i metalls preciosos, teles de llana o de lli, ambre, ivori, laca, espècies, vidre, corall, etc.

L’explorador europeu Marco Polo (que va viure de 1254-1324) va viatjar per aquestes rutes i les va descriure minuciosament a la seva famosa obra, però no se li adjudica haver-li posat nom. A mitjan segle xix, el geòleg alemany Ferdinand von Richthofen va ser el primer a anomenar ruta de la seda la trama de vies de comunicació que van connectar la immensitat de la zona eurasiàtica. Marco Polo, i més endavant Richthofen, parlen dels productes que es transportaven en un sentit i l’altre de la ruta. D’oest a est hi transportaven cavalls, gossos i altres animals, tan exòtics com domèstics, pells d’animals, mel, fruites, teles (com per exemple cortines), or i plata, camells, esclaus i armes i armadures. Per altra banda, d’est a oest hi transportaven seda, te, tintes, pedres precioses, porcellana, espècies, bronze, medicines, perfums, marfil, arròs, paper i pólvora.