Conferència: Àngel Guimerà, el dolç i gran quimèric

Àngel Guimerà i Jorge (Santa Cruz de Tenerife, 6 de maig de 1845 – Barcelona, 18 de juliol de 1924) fou dramaturg, polític i poeta en llengua catalana. La seva extensa obra, notable per unir a una aparença romàntica els elements principals del realisme, el va convertir en un dels màxims exponents de la Renaixença o “ressorgiment” de les lletres catalanes a l’acabament del segle XIX.

Fill de pare català i mare canària, va passar els primers anys de la seva vida a Tenerife. Als set anys va anar a viure a Catalunya, on es va adaptar ràpidament. Fou una de les figures més destacades de la Renaixença, tant política com literària.

Tot i que va iniciar la seva carrera amb la poesia, la major part de la seva obra literària estigué dedicada al teatre. Ben aviat va aconseguir reconeixement internacional («Mar i cel» va ser un èxit immediat, traduït a vuit idiomes). La seva època més brillant fou en l’última dècada del segle XIX, on s’apropa més a la realitat de la societat catalana d’aquella època, que girava el rumb cap a un entorn més urbà i industrial, i destaca en el seu currículum «María-Rosa» (1894), «Terra baixa» (1896), o «La filla del mar» (1900).

Al final de la seva vida diversificà més la seva producció, des del drama burgès als poemes dramàtics musicals amb elements fantàstics o el teatre històric de tendència catalanista.