Conferència: D’on venim? Fòssils i genomes en la reconstrucció de l’evolució humana

El coneixement del nostre genoma està posant al descobert les més profundes intimitats de nosaltres mateixos: les nostres bases biològiques i genètiques van sent enteses cada dia amb més detall. Però l’estudi del genoma ens dóna molt més. Així, per exemple, en comparar el nostre genoma amb el d’altres espècies (el ximpanzé, per exemple) ens ha sorprès l’enorme similitud: només posseïm un 1 per cent de diferències. I sorprèn la semblança amb altres espècies, més allunyades.

L’estudi del genoma ens permet reconstruir el procés evolutiu respecte a les espècies més pròximes a nosaltres, mostrant-se com una poderosa eina per a reconstruir el passat.

Malgrat això, aquests resultats obren nous interrogants; entre ells destaca la pregunta de què ens fa humans i com en els nostres gens intentem reconèixer la nostra singularitat evolutiva. Sens dubte el que ens fa humans ha de trobar-se en les diferències que el nostre genoma té respecte al d’altres espècies i que estarà en la base de la formació dels caràcters específics humans, incloent-hi el llenguatge o la complexitat cerebral.