Conferència: L’univers simbòlic de Frank Kafka, en motiu del centenari de la seva mort

Franz Kafka (Praga –llavors Imperi Austrohongarès, actualment Txèquia–, 3 de juliol del 1883 – Kierling –actualment part de la ciutat de Klosterneuburg, Àustria–, 3 de juny de 1924) fou un escriptor d’origen jueu en llengua alemanya.

La seva narrativa desassossegadora i simbòlica, escrita en alemany, va anticipar l’opressió i l’angoixa del segle xx. La seva influència ha fet que el terme kafkià s’apliqui a situacions socials angoixants i grotesques.

La seva obra és una de les més influents de la literatura universal del segle xx, malgrat no ser gaire extensa: va ser autor de tres novel·les (El procés, del 1925; El castell, del 1926; i Amèrica, del 1927), dues novel·les curtes (La transformació –també anomenada La metamorfosi–, de 1915, i La colònia penitenciària, de 1914), i un cert nombre de paràboles i relats breus. A més, va deixar una abundant correspondència i escrits autobiogràfics, la major part publicats pòstumament.