Els anys 60 i 70 van transformar completament la música de cinema. Les bandes sonores van deixar de ser simplement un acompanyament de les imatges i van passar a tenir identitat pròpia, incorporant nous estils, instruments i formes de composició.
Anys 60: una nova manera d’entendre la música de cinema
Als anys 60, els compositors van començar a experimentar molt més. El jazz, el pop, el rock, la música electrònica i les sonoritats avantguardistes van entrar amb força al cinema.
Anys 70: el rock entra definitivament al cinema
Als anys 70 la revolució encara va ser més gran. El cinema va començar a utilitzar cançons populars contemporànies com a part essencial de la narrativa.
Pel·lícules com Easy Rider, American Graffiti o Saturday Night Fever van convertir les seves bandes sonores en fenòmens discogràfics.
Una de les grans innovacions: la banda sonora com a producte
Una cosa especialment nova va ser que la música de les pel·lícules va començar a vendre’s massivament en discos. Una bona banda sonora podia tenir èxit independentment de la pel·lícula.
Això va fer que directors i productors donessin cada vegada més importància a la música. En alguns casos, fins i tot es construïa una pel·lícula al voltant d’una determinada selecció musical.
En definitiva: els anys 60 van trencar les convencions musicals del Hollywood clàssic, i els 70 van barrejar orquestra, rock, pop, jazz i música electrònica. Aquesta combinació va establir les bases de les bandes sonores modernes.
Si això és per a una presentació o treball sobre la música dels anys 60 i 70, també et puc preparar una selecció de 10-15 bandes sonores innovadores, amb la pel·lícula, compositor, any i què les va fer revolucionàries.

Advocat, periodista i comentarista cinematogràfic
www.albertbeorlegui.cat
Albert Beorlegui Tous
9 de novembre de 2026
17h
Auditori Joan XXIII (Via Augusta, 205 - 08021 Barcelona)
215 persones