Conferència Quaresmal: La vida de la glòria segons Antoni Gaudí

La vida de la glòria segons Antoni Gaudí

Unes 170 persones van omplir dilluns 23 de març l’auditori Joan XXIII del CIC per a la segona i darrera conferència del cicle quaresmal «Travessar la nit fosca», organitzat conjuntament per l’Associació CIC i la comunitat de Sant Ildefons. Mn. Josep Maria Jubany, rector de Sant Ildefons, va presentar amb afecte el teòleg i filòsof Francesc Torralba, que va oferir una immersió en «La vida de la glòria segons Antoni Gaudí».

Jubany va recordar com Torralba, nascut i criat al barri de Sant Gervasi, ha col·laborat moltes vegades amb aquestes iniciatives del CIC. Va destacar la seva impressionant bibliografia de més d’un centenar de llibres, entre els quals L’anatomia de l’esperança, recentment premiat amb el Josep Pla, i el seu paper clau a la comissió teològica de la Sagrada Família. Allà assessora arquitectes i artistes, al costat de mossèn Armand Puig i mossèn Joan Torra, especialment en la delicada façana de la Glòria.

Torralba va iniciar la seva xerrada amb una pregunta provocadora: «Com pot algú descriure la vida eterna, allò que ningú no ha vist mai?» Va comparar Gaudí amb poetes com Maragall o Dante i amb músics com Bach o Schubert: «La poesia i la música transporten fàcilment cap a l’invisible, però Gaudí ho fa amb pedra, un material pesant.»

Aquesta façana de la Glòria de la Sagrada Família, amb un període d’execució calculat en 8-10 anys, serà, en el millor dels casos, un «pàl·lid record» donada la complexitat de representar l’espiritualitat. Com va dir el conferenciant: «Intentar posar Déu dins d’un concepte és un error, perquè Déu transcendeix tot concepte, tota categoria, tota metàfora, tota al·legoria i, per descomptat, tota representació.»

Torralba va explicar que a la Sagrada Família hi ha moltes representacions de Déu, però cap d’elles expressa la seva essència: una mà amb un ull dins indica direcció, proximitat i atenció omnipresent, però Déu no és ni mà ni ull; un ancià és antropomorfisme, ja que Déu és etern i no envellirà ni morirà. «Qui tingui l’audàcia de representar-ho en la façana de la Glòria tindrà un repte descomunal.»

Des d’un angle gaudinià, Torralba va desgranar idees dels Àlbums del Temple (1914-1925), document vetllat per Gaudí: la façana ha de mostrar el destí humà com una festa eterna de goig i llum al centre, amb màrtirs, sants i figures poblant-la. D’altra banda, inclou virtuts teologals i cardinals, benaurances, obres de misericòrdia i dons de l’Esperit Sant per guiar-hi; no hi ha manaments, «qui estima els compleix amb escreix».

Els pensaments de Gaudí, recollits pel seu deixeble Isidre Puig Boada, revelen la glòria com «llum que dona joia» i la plasticitat de cossos espirituals. Torralba va insistir que Gaudí contemplava la naturalesa com a reflex de la glòria divina, com vitralls multicolors que mostren la pluralitat d’éssers sense ser Déu.

Hi ha una altra forma d’elevar-se cap a la glòria, que és l’art. L’obra bella també ens eleva. Aquesta és la finalitat de l’arquitectura de Gaudí: fer-nos transcendir, fer-nos elevar. Per això la Sagrada Família és una obra d’art total. La seva verticalitat, que fa que sigui el temple més alt del món, uneix terra i cel; les tombes a l’entrada recorden la mort, convidant a aixecar la mirada i a observar la vida.

Cap al final de la conferència, Torralba va detallar el repte actual: el mallorquí Miquel Barceló, el mexicà Javier Marín i la basca Cristina Iglesias han presentat les seves propostes escultòriques per a la façana; la comissió teològica garanteix la fidelitat al geni de Reus; es compte també amb el consell d’una comissió artística. Segurament al mes de juny, la Junta constructora de la basílica triarà la proposta. Va aclarir que els tres artistes tenen «estils madurs i diversos; però podrien col·laborar realitzant cada un nivell diferents de la façana».

Amb aquesta xerrada, Torralba va cloure el cicle, obert per Ignasi Moreta parlant sobre «Mort i eternitat en la poesia de Joan Maragall». Les dues sessions han convidat a mirar la fe a través de l’art i el pensament, deixant la sensació que la glòria s’intueix ja en la vida quotidiana.