El punt de trobada va ser els jardins del Palau Robert. Allà la nostra guia, Anna Pou, va aprofitar per fer-nos una breu explicació sobre l’estil neoclàssic de l’edifici i sobre el seu propietari, el Marquès de Robert.
Per a habituar-nos a dirigir la nostra atenció als aspectes rellevants dels edificis modernistes que aniríem veient, la guia va dir: ”Les cases modernistes ens parlen”. Ja que les seves façanes són un gran aparador que ens il·lustra, no sols sobre l’estil propi de cada arquitecte, sinó que també ens mostren el poder econòmic i prestigi social del seu propietari, així com la seva dedicació professional, preferències, aficions personals (literàries, artístiques, musicals,…), creences religioses i catalanitat. Això ho fan a través de la riquesa de detalls que ornamenten la façana, tals com escultures, forja, símbols, esgrafiats, etc.
La passejada la vam iniciar a la Casa Serra, actual seu de la Diputació de Barcelona. Construïda per Puig i Cadafalch, cap a l’any 1905. Vam aprofitar també per observar la curiosa escultura “La girafa coqueta”, de Josep Granyer. A continuació, seguint Rambla de Catalunya avall, vam anar observant en detall les diferents cases que se’ns van anar presentant: Casa Marfà, Casa Juncosa, Casa Sagnier, farmàcies Bolòs i Novelles.
També vam fer petites extensions cap a edificis situats en carrers adjacents, com ara l’antiga editorial Montaner i Simón, obra de Lluís Domènech i Montaner, actual Fundació Tapies, del carrer Aragó. I la Casa Puig i Cadafalch, on va viure l’arquitecte a partir del 1917, així com les galeries d’art del carrer Consell de Cent, on vam poder admirar, entre altres, escultures de Josep Clarà i Josep Llimona, i quadres de Picasso.
Vam acabar el recorregut a l’altra punta de la Rambla, davant l’altra escultura de Granyer, el “Toro Pensador”.
En resum, va ser una sortida cultural molt enriquidora, la qual, amb les excel·lents explicacions de l’Anna Pou, ens va ajudar a saber valorar millor l’art modernista, captant plenament la varietat de detalls que enriqueixen el missatge que cada edifici ens transmet. Alhora que, com a valor afegit, ens il·lustren sobre el passat en què van ser concebuts.
