L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau és un conjunt arquitectònic modernista de Barcelona, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 1997.
Pau Gil i Serra, un banquer barceloní establert a París, on va morir solter el 1896, va disposar destinar la meitat de la liquidació de la seva banca a la construcció d’un «nou hospital» a Barcelona amb el nom de Sant Pau, dedicat a assistir als pobres.
L’hospital fou fundat el 1401 per la fusió dels sis hospitals que existien en aquell moment a Barcelona.
Projectat per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, va ser construït en dues fases: la primera, duta a terme per ell mateix entre 1902 i 1913, que consta de tretze edificis modernistes; i la segona, realitzada pel seu fill Pere Domènech i Roura, a partir de 1920, la qual inclou sis edificis més d’un modernisme moderat, així com altres construccions posteriors.
Compta amb els materials i la decoració propis del modernisme de Domènech i Muntaner i en destaca la profusió de ceràmica, amb funcions profilàctiques i decoratives, i les escultures que incorporen una àmplia iconografia on es mostra la visió religiosa i catalanista de l’autor.
Per la gran quantitat d’edificis, la riquesa ornamental i el nivell de conservació, és el conjunt més gran i un dels més bonics de l’arquitectura modernista catalana.
